LA CLASSE DELS PÈSOLS

Els nens i nenes de P3 de la classe dels pèsols han experimentat el gust i les textures dels pèsols.
Els han tastat, també han provat el puré de pèsols.
Els han agrat molt!!!

LES PASTANAGUES

Els nens i nenes de P3 han experimentat amb les pastanagues.

Les han tastat crues, bullides, ratllades i en puré.

Estaven boníssimes!

Què és el col·lagen?

Aquesta és la informació sobre el col·lagen recollida pels alumnes de 6è.

El col·lagen és una proteïna que produeix el propi organismes i protegeix: músculs, òrgans vitals, ossos lligaments, tendons, cartílags i pell.

Es una proteïna animal que forma fibres i  és el principal component del teixit conjuntiu.

Garanteix la resistència i flexibilitat dels teixits. Cobreix un 25% de la massa total de proteïnes en els mamífers.

 Quan ets adolescent crees molt col·lagen, però a partir dels 30 anys no en crees tant i la conseqüència és que tots aquest músculs es fan més dèbils.

Quan el col·lagen es desnaturalitza per ebullició es converteix en una substància coneguda com a gelatina.

QUÈ ÉS LA GELATINA? I EL COL·LAGEN?

Els alumnes de 6è estan treballant l'aparell locomotor.

Hem comprovat la resistència dels ossos submergint-los en una dissolució de vinagre.

Però com es formen les articulacions, i d'altres teixits del sistema locomotor?

Des dels punt de vista químic, la gelatina és una substància d’origen animal formada per proteïnes i utilitzada en el món de l’alimentació. S’extreu del pells, ossos i altres teixits animals mitjançant tractament amb àlcalis i amb àcids.

És molt fàcil de digerir i, encara que sigui cent per cent proteïna, el seu valor nutritiu és incomplert, atès que és deficient en certs aminoàcids essencials.

Hem manipulat la gelatina en diferents estats per entendre con els teixits conjuntius ajuden al nostre sistema locomotor. El col·lagen exhibeixi propietats mecàniques úniques i forma l’estructura de teixit conjuntiu, la pell i els ossos dels animals.

En els animals, la gelatina no existeix com a component, sinó que s’obté del col·lagen, el seu precursor insoluble. 

LES MIDES DE L'UNIVERS

La setmana de la ciència

Ara fa just un any, diversos centres de recerca astronòmica van divulgar un esdeveniment únic: per primera vegada s’havien detectat ones electromagnètiques i gravitacionals emeses després de la col·lisió i fusió de dues estrelles de neutrons. Això va passar a la galàxia NGC4993, situada a uns 130 milions d’anys llum de la Terra, a la constel·lació d’Hydra.

En parlem a classe  LA NASA

LA PERMEABILITAT DEL SÒL

Aquest dies hem sentit molt a parlar d'inundacions.I es que aquesta tardor  està sent una bona temporada de pluges, malgrat  no sempre tanta aigua es bona pel camp i les collites.

Amb els alumnes de 5è ens hem preguntat sobre el comportament dels substrats o terres i l'aigua.
La capacitat de drenatge s'anomena PERMEABILITAT.

QUINES TERRES SÓN MÉS PERMEABLES?

L'ARGILA                      LA SORRA               LA TERRA DE L'HORT  ?

Aquí us deixem unes fotos.
Les conclusions les escriurem en acabat tots els experiments.

Cebes i alls.

Els nois i noies de 6è han fet la plantació de les LILIÀCIES, es a dir, cebes i alls.
Hem après i obervat les diferencies entre arrel, tubèrcle i bulb.

SUC DE REMOLATXA

Els nois i noies de 4t, avui han pogut gaudir del suc de les  remotxa que vam plantar l'estiu passat.
Voliem saber quin gust tenia i com és que agrada tant al personatge del llibre que llegeixen a classe de Castellà "Una nariz muy larga"



També hem profitat per fer el càlcul de quina quantitat d'aigua o suc té una remolatxa.

Aquí podeu veure les fotos

LES COLS

Com cada any, quan arriba la tardor els nois i noies de 4t platen diferents tipus de cols;
col Lombarda, coliflor, col rodona i cols de Brusel·les.
Esperm que hi hagi prou sol per que creixin.

PLANTACIÓ DE P4 I P5

Els nens i nenes de P4 i P5 han gaudit molt plantant escaroles i diferents tipus d'enciams. També hem sembrat llavors de raves.

Espinacs i bledes

Els nens i nenes de 1r han plantat espinacs i bledes.
Han gaudit tocant la terra i plantant.
Faran el seguiment del seu creixement i experimentaran amb la clorofil·la de les fulles.

L'HORT A LA TARDOR

Tots els cursos han plantat i sembrat les hortalisses d'aquesta temporada de tardor.
Enciams, escaroles, espinacs, bledes, raves, faves, cols i cebes.

Enciams

Els nois i noies de 3r estan plantant els enciams.
Enciam llarg, enciam maravella, enciam fulla de roure i escaroles.
Quan hagin crescut podrem fer una bona amanida.

PASTANAGUES

Els més petits han fet la primera plantació de pastanagues a l'hort de l'escola.

LES FAVES

Els nens i nenes de 2n han plantat faves.

Les llavors dels cogombres

Després de la collita d'estiu hem de guardar llavors per poder-les replantar a la propera primavera.
Amb els nois i noies de 4t ens hem fet moltes  preguntes sobre les llavors:

• on creixen les llavors del cogombre?
• com són?
• quàntes en fa?
• per on surten les arrels? i les fulles?
• com les podem conservar?
• ........

Les hem observat a fons, olorat i manipulat,  i hem trovat moltes respostes.

I vosaltres? Teniu preguntes?

Aquí us deixem algunes fotos

Una trovalla a l'hort

Des de fa mesos ha crescut una planta enfiladissa a la tanca de Infantil amb  l'hort.

Es un miraguà fals o Araujia sericea.

Si es trenca la planta treu una substància lletosa. Les flors, en forma de calze, són hermafrodites i fragants, fan uns 2 cm de diàmetre amb colors diversos. Els seus fruits són grans tavelles de 8-10 cm de llargada. Contenen moltes llavors.

És capaç d'ofegar els arbres més alts fins que els mata. 
També causa molts problemes a l'agricultura, pel seu ràpid creixement. S'emparra fàcilment sobre qualsevol suport, especialment tanques i arbres. S'escampa i creix silenciosament i de pressa arran de terra com un ofidi. Competeix amb els tarongers per l'aigua, els nutrients i la llum, i acaba per tapar-los. 
Per tot això està prohibida la seva introducció al medi natural.

Per tot això, en farem l'observació i després l'arrencarem.

Les tomaqueres

Aquest any les tomaqueres ens han regalat tomàquets per a tots. Però ara ja estan arribant a la fi.
Abans però, els nens i nenes de 3r els han dibuixat-
Aquí us en deixem una mostra.

Posant l'hortet a punt per la tardor

Entre tots estem posant l'hortet a punt per la nova temporada de tardor.
Els alumnes de  3r han fet molta feina!!!

Collita d’albergínies

els alumes de 6è han collit les albergínies 

TOMÀQUETS PER A TOTHOM

-->

Comencem el curs amb una súper collita de tomàquets "xerri"!!!

Les pluges d'aquest estiu han contribuït molt al creixement de les tomaqueres que varem plantar a finals del curs passat.

Ahir, els nois i noies de 4t en van fer la collita. i també els van repartir.

N’hi havia tants que varem poder donar un tomàquet a cada alumne des de P3 a 3r. Ara esperarem que madurin els verds i seran per les classes del C. Mitjà i C. Superior.

Súper gira-sols

LES CARXOFES!!!

Espectaculars les carxofes dels més petits. i quins colors!!!

RECOMPTE DE LES RESTES DE MATÈRIA ORGÀNICA DEL MEJADOR RECICLADA AQUEST CURS

Aquest curs, amb la col·laboració dels monitors de menjador, hem anotat els quilos i els litres de restes de matèria orgànica que hem  avocar als compostadors de l'hort.

Els alumnes de 6è han fet el recompte i n'han tret conclusions. 

Total de mesos en que s'han fet les aportacions es de 8,  que són 243 dies, dels quals només 158 eren lectius.

El total dies que s’han fet aportacions ha estat de  79 dies.

                        

Total quilos: 475 Kg
Total Litres: 893 Litres

Densitat de la matèria orgànica sense compostat :  

494,1Kg / 782,5l = 0’63 Kg/l

Densitat de la matèria orgànica un cop compostada: 

1Kg = 1L

CONCLUSIONS

Aquest any hem reciclat matèria orgànica de la cuina de l’escola la meitat dels dies lectius. (79 dies de 158 dies lectius)

No sempre els quilos de restes orgàniques crues de la cuina ocupaven el mateix volum. Això depenia de quin producte reciclavem; peles de patates, fulles de col o enciam, restes de fruita, pa, .....

Gairebé el quilo de restes orgàniques ocupa el  doble de volum que de pes.

Un cop les restes de  menjar s’han compostat, el pes i el volum s’ha igualat.

1Kg de menjar sense compostar = es converteix en 1L de terra o adob per les plantes

ELS NESPRERS

Aquest any hem pogut gaudir d'uns nespres molt dolços i sucosos.
Els alumnes de Cicle Inicial ens ho han explicat.

ELS CARBASSONS

 Els nens i nenes de 2n van plantar planter de carbassó i amb aquestes pluges han crescut molt ràpidament.

Hem pogut veure que la carbassonera far flors de dos tipus, la masculina i la femella

flor femella 

Quan la flor femella es pol.linitza amb el polen de la flor masculina comença a créixer el carbassó

flor masculina

Ja els hem collit i assaborit!!

La densitat dels líquids

Perquè sura l'oli sobre l'aigua?

El què determina si un líquid sura sobre un altre o bé a l’inrevés és la densitat. Sovint pensem que l’únic que intervé en la flotació és el pes, però cal tenir sempre en compte el volum.

Els alumnes de 6è ho  estem experimentant.

recull fotos

LA FLOR DE LES CARXOFERES

Els infants de P5 han estat uns mesos observant el creixement de les carxofes a ull nu i amb lupes. Ara que ja hans crescut molt, també les han dibuixat.
Estem esperant que s'obri la seva flor.

Ja us penjarem la foto!!!

la foto

VISTA INESPERADA A L'ENTRADA D'EDUCACIÓ INFANTIL

Aquesta primavera ens han visitat una familia d'ocells Verdum.

LES CARXOFES

Amb la primavera han arribat les carxofes.

collita de pastanagues

Els més petits ja han fet la collita de pastanagues.