divendres, 25 de gener del 2019

Història de la fotografia

Aquesta setmana, tota l'escola està realitzant  un projectes sobre la fotografia. Aquest petit recull mostra com va sorgir la fotografia i els seus inicis. Un petit resum del gran esforç que va suposar la captura d'imatges .

Càmera obscura

La càmera fosca o obscura és un instrument òptic capaç de plasmar una imatge de l'extrerior a una superfície plana però de manera invertida. Gràcies al filòsof Aristòtil, podem saber que això es deu al principi òptic segons el qual la llum viatja en línia recta i, al passar per un forat molt petit, es creuen els raigs de la llum formant així una imatge invertida.

No obstant, les primeres càmeres van ser habitacions fosques, d'aquí prové el terme "càmara". Amb la qual cosa, amb l'evolució de la càmera, aquesta passa de ser una habitació a fer-se mòbil, de manera que es converteix en una caixa. Per això, es substitueix la paret posterior de la cambra per un vidre col·locat al pla focal. D'aquesta manera, l'artista només havia de calcar aquesta imatge en un paper per tal de dibuixar o representar una realitat.

Més tard el francès Joseph Nicéphore Niépce va aconseguir que una imatge quedés impregnada en un paper. Així, va sorgir la primera imatge fixada. 
A continuació, al marge de la dreta, podem observar la primera fotografia representada a partir d'una càmera fosca o obscura. ës fàcil d'entendre que es tracta d'un terrat, en aquest cas, es podria tractar del terrat de Nicéphore.


El daguerrotip
Uns anys després dels invents de Nicéphore, el pintor francès Daguerre va realitzar fotografies en plaques recobertes de iodur de plata: l'anomenat daguerrotip. Exposava les plaques durant diversos minuts i, seguiudament, emprava vapors de mercuri per revelar la imatge fotogràfica. Aquestes no eren permanents, ja que les plaques s'enfosquien gradualment i la imatge acabava desapareixent, a més de la toxicitat dels vapors de mercuri.

El calotip
Va ser ser el primer sistema d'obtenció d'imatges mitjançant una copia positiva d'un negatiu obtingut en la càmera. D'aquesta manera, es desenvolupava la fotografia per contacte ja que es necessitava un procés intermig entre la presa i la positivat. El primer que ho va descobrir va ser Henry Fox Talbot, aquest es va interessar per portar al límit les possibilitats que oferia el seu invent.




La heliografia

Les primeres fotografies, anomenades heliografies, van ser realitzades cap a l'any 1827 per Nicéphore. Es tractava de fotografies de positu directe. Aquest distingia entre les imatges que un cop havien sigut obtingudes amb aquest mètode, suposaven reproduccions de gravats ja existente, anomenats heliogravats, i les imatges captades directament del natural per la càmera, a les que va anomenar punts de vista.

dimecres, 16 de gener del 2019

COMPARA I CONTRASTA

Al pati de l'escola hem pogut observar el canvi estacional. Ara hi ha arbres que han perdut les fulles i d'altres que no.
Les oliveres encara són verdes, són de fulla perenne . En canvi, els plataners del voltant de la pista de futbol, gairebé han perdut totes les fulles, són de fulla caduca.
Amb els alumnes de 3r estem observant les diferències  i/o les semblances. D'aquesta manera podem entendre com els arbres s'adapten als canvis atmosfèrics de les estacions.





OLIVERA
PLATANER

 ·         Les fulles son verd fosc pel damunt i verd clar per sota.
·         Tenen la forma i mida d’un dit petit i per la punta punxen una mica.
 ·         Son molt residents. Costen de trencar.
 ·         La parta de la fulla que serveix pern enganxar-se a la branca (el pecíol) es molt curt.
 ·         La fulla té un nervi al mig.
·         Les branques son més primes i tenen fulles a banda i banda.
 ·         L’olivera és més baixeta.
·         A l’estiu fa ombra.
 ·         A l’hivern NO  li cauen les fulles

FULLA PERENNE


 ·         Les fulles són marró pels dos costats.
·         Tenen la forma d’un peu d’ànec o de la meitat d’una estrella. Les puntes no punxen
 ·         Són fàcils de trencar i esmicolar. Són fràgils.
 ·         El pecíol és més llarg.

 ·         Les fulles tenen 3 o 5 nervis.
 ·         Les branques que fa l’arbre són més gruixudes.
 ·          Els plataners són més alts.
 ·         A l’estiu fan molta ombra.
 ·         A l’hivern SI li cauen les fulles

FULLA CADUCA

dilluns, 14 de gener del 2019

LA RUTA DE LES ESPÈCIES

Els nois i noies de 6è estan descubrint l'olor de les espècies que eran tan preudades en el temps del descobriment d'Amèrica.
Quina espècies buscaven? Quina espècies van trobar en arribar al nou continent?

Algunes espècies eren utilitzades per conservar els aliments, d'altres tenien propietats curatives.

Cardamom. pebre, gingebre, comí, clau d'olor, cacao,...... les coneixes?
                                                                     



dimarts, 8 de gener del 2019

Dissecció d'un ull de xai

Els alumnes de 5è estem estudiant els sentits. L'òrgan de la vista és uns dels més importants que tenim els éssers humans i tots els animals per relacionar-nos amb l'entorn. Aquest video ens ha guiat per fer la nostra dissecció d'ulls de xai.

 





L'ull, òrgan de la visió

La vista és el sentit que ens proporciona una millor informació del món que ens envolta. Els ulls són els òrgans del sentit de la vista. La llum entra a l’ull a través de la pupil·la i el cristal·lí, una lent que projecta la imatge sobre la retina. La informació de la imatge s’envia a l’encèfal a través del nervi òptic. A la part exterior de l’ull hi ha:

Les parpelles: Són com unes portes de pell que s’obren i es tanquen. Serveixen per protegir els ulls de la llum i de la pols.

Les pestanyes: són unes files de pèls que hi ha a l’extrem de les parpelles. Eviten que entri pols o sorra als ulls.

La cella: esta formada pels pèls situats damunt de les parpelles. Eviten que les gotes de suor o aigua caiguin als ulls.

El lacrimal: és la bosseta que produeix les llàgrimes, les llàgrimes serveixen per rentar l’ull.

Mecanismes i defectes de la visió

Els mecanismes de la visió:

Quan rajos de llum arriben a l’ull, atravessen el cristal·lí. Aquest els  desvia i després de creuar-se, projecten una imatge més petita i invertida sobre la retina.



Algunes persones tenen defectes de visió. Alguns d’aquests defectes són:

Miopia: Es produeix quan l’ull és més llarg del normal. La imatge no es forma a la retina sinó més endavant. Els miops no hi veuen bé de lluny.

Hipermetropia: Es produeix quan l’ull és més curt del normal. La imatge no es forma sobre la retina sinó més endarrere. Els hipermetrops no hi veuen bé de prop.

Altres defectes òptics són l'astigmatisme i l'estrabisme. Tots es corregeixen amb ulleres.

La ceguesa és produeix quan un ull no pot captar els estímuls visuals o bé quan no els pot enviar al cervell. La ceguesa pot ser total o proporcional.