Història de la fotografia

Aquesta setmana, tota l'escola està realitzant  un projectes sobre la fotografia. Aquest petit recull mostra com va sorgir la fotografia i els seus inicis. Un petit resum del gran esforç que va suposar la captura d'imatges .

Càmera obscura

La càmera fosca o obscura és un instrument òptic capaç de plasmar una imatge de l'extrerior a una superfície plana però de manera invertida. Gràcies al filòsof Aristòtil, podem saber que això es deu al principi òptic segons el qual la llum viatja en línia recta i, al passar per un forat molt petit, es creuen els raigs de la llum formant així una imatge invertida.

No obstant, les primeres càmeres van ser habitacions fosques, d'aquí prové el terme "càmara". Amb la qual cosa, amb l'evolució de la càmera, aquesta passa de ser una habitació a fer-se mòbil, de manera que es converteix en una caixa. Per això, es substitueix la paret posterior de la cambra per un vidre col·locat al pla focal. D'aquesta manera, l'artista només havia de calcar aquesta imatge en un paper per tal de dibuixar o representar una realitat.

Més tard el francès Joseph Nicéphore Niépce va aconseguir que una imatge quedés impregnada en un paper. Així, va sorgir la primera imatge fixada. 
A continuació, al marge de la dreta, podem observar la primera fotografia representada a partir d'una càmera fosca o obscura. ës fàcil d'entendre que es tracta d'un terrat, en aquest cas, es podria tractar del terrat de Nicéphore.

El daguerrotip
Uns anys després dels invents de Nicéphore, el pintor francès Daguerre va realitzar fotografies en plaques recobertes de iodur de plata: l'anomenat daguerrotip. Exposava les plaques durant diversos minuts i, seguiudament, emprava vapors de mercuri per revelar la imatge fotogràfica. Aquestes no eren permanents, ja que les plaques s'enfosquien gradualment i la imatge acabava desapareixent, a més de la toxicitat dels vapors de mercuri.

El calotip
Va ser ser el primer sistema d'obtenció d'imatges mitjançant una copia positiva d'un negatiu obtingut en la càmera. D'aquesta manera, es desenvolupava la fotografia per contacte ja que es necessitava un procés intermig entre la presa i la positivat. El primer que ho va descobrir va ser Henry Fox Talbot, aquest es va interessar per portar al límit les possibilitats que oferia el seu invent.




La heliografia

Les primeres fotografies, anomenades heliografies, van ser realitzades cap a l'any 1827 per Nicéphore. Es tractava de fotografies de positu directe. Aquest distingia entre les imatges que un cop havien sigut obtingudes amb aquest mètode, suposaven reproduccions de gravats ja existente, anomenats heliogravats, i les imatges captades directament del natural per la càmera, a les que va anomenar punts de vista.